dijous, 27 de març del 2014

Nero

Hola! Ja torno a ser aquí per escriure el meu bloc diari. Com us ha anat el dia?. Per aquí tot segueix molt bé. Una mica congelats, però ho portem molt bé.

Aquesta setmana m’ha sortit la vena esportiva, però és que hi ha molta gent que parla de futbol. Aquí hi ha molts seguidors del Cèltic de Glasgow, i avui estaven molt contents. Ahir va guanyar per cinc a un contra el Partick Thistle, i ja ha guanyat la lliga escocesa. Perquè aquí no hi ha la lliga de UK, sinó que hi ha la lliga escocesa, l’anglesa, la de gal·les, la irlandesa. I no juguen entre ells, només ho fan en competicions internacionals, o en competicions de la Commonwealth. Seria com si a casa nostra Catalunya tingués una lliga de futbol pròpia. En fi, que estaven molt contents. I un company de la feina del meu pare fins i tot a la nit li va enviar un correu per felicitar-nos perquè havia guanyat també el Barça. I avui, a la feina del meu pare m’ha explicat que quan hi ha anat hi havia gent que el felicitava. Hi ha molts seguidors del Barça per aquí.

A l’escola avui a música hem fet una classe especial sobre les orquestres. Ens han explicat com son, quins instruments hi ha, i poc a poc anirem veient tots el que és important de una orquestra. Això m’agrada molt, perquè podrem saber perquè cada instrument el posen on el posen. No és per casualitat segons sembla. Però avui hem hagut d’explicar cadascú algun instrument que hi ha a les orquestres, i jo he explicat la trompeta. Mireu aquest vídeo, val la pena. És divertit, aquí el teniu:


Aquí en teníu de un xylophone:

 


I com tots els dijous hem continuat amb classics. Avui hem acabat la pel·lícula de l’emperador Romà que es deia Nero (per a nosaltres Neró). Em sembla que estava boig. Va cremar Roma, la va arruïnar, va fer que els més rics fessin un testament que deia que ho deixaven tot a la ciutat de Roma i desprès els va matar, va matar a molta gent, en fi, un dictador. Però la pel·lícula ha valgut la pena. Era xula.


I ja prou per avui. Demà us explicaré més coses.  

1 comentari:

  1. el nen de la trompeta unbelievable.. i la nena del xilofo, molt diver.... que continui la musica!.. pero tu amb el clarinet no ho fas malament,creu-me, i no per aqui no cal fer tan espectacle...!

    +ptns

    ResponElimina