Hola, com esteu? Ja ha arribat un altra cap de setmana. Quina sort. Ja en
tenia ganes. Ja estava força cansat. Aquesta setmana ha estat molt intensa, amb
moltes coses, i ja tinc ganes que arribi el dissabte per poder descansar una
mica més.
Ahir us vaig dir que no tenia massa temps perquè havia d’anar al concert
que fèiem a l’escola. I va estar magnífic. A tothom li va agradar molt. Va
durar gairebé tres hores, i érem set bandes i un cor. Jo tocava a la Wind Band,
però a més hi havia la Concert Band, la Jazz Band, la Calledonia, la
Philharmmonia Orchestra, la Symphony Orchestra i la Juvenile Pipe Band. I
quatre directors.
Vam tocar peces molt diferents. Algunes eren de ple·lícules, com Pirates of
the Caribean, Gladiator o Jurassic Park. Altres eren més clàssiques com la
Grand March from Aida, altres ern més Symphony, com Kol Nidrei, però al final
va ser una de molt escocesa, la Highland Cathedral. Aquesta va ser la part més
gran. Érem més de dues-centes persones tocant diferents instruments, i al
darrera de l’escenari tota la banda de gaites de l’escola, amb tots els nois vestits
amb els kilts corresponents.
Però sembla que el més impressionant va ser un noi que toca el “Cello”. Va
ser impressionant. El van aplaudir molta i molta estona, i tocava perfecte.
Bé, aquesta va ser la part positiva de la banda. La part negativa va ser
que per a mi era l’últim dia, perquè ja no n’hi ha més fins el curs que ve. I
el curs que ve, si no hi ha cap novetat, jo ja no aniré a aquesta escola. O
sigui que em vaig acomiadar de la banda. Sort que he pogut disfrutar-la tot
aquest temps!.
Però desprès de la banda d’ahir, avui hem tornat a l’escola. Ha estat un
dia força tranquil Amb moltes assignatures diferents, com passa sempre que és
el dia 2 de l’escola, però que té una avantatja molt important. I és que totes
les assignatures del dia 2 es fan al mateix edifici. I així, encara que he de
canviar de classe, al estar sempre al mateix edifici he de córrer menys i tinc
una mica més de temps per arribar.
I ja res més. Tant sols dir-vos que aquí a Escòcia això del temps és una
sorpresa. Fins ahir feia un sol espectacular, i tothom estava estirat per la
gespa i feliç. Avui tot ha canviat. Ben núvol. Un vent que bufa molt fort i
fins i tot costa caminar, i unes temperatures que sembla que estiguem al mig
del hivern, i no al final. En fi, coses d’Escòcia!.
Fins dilluns. Que passeu un bon cap de setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada