divendres, 14 de març del 2014

Adeu banda

Hola, com esteu? Ja ha arribat un altra cap de setmana. Quina sort. Ja en tenia ganes. Ja estava força cansat. Aquesta setmana ha estat molt intensa, amb moltes coses, i ja tinc ganes que arribi el dissabte per poder descansar una mica més. 

Ahir us vaig dir que no tenia massa temps perquè havia d’anar al concert que fèiem a l’escola. I va estar magnífic. A tothom li va agradar molt. Va durar gairebé tres hores, i érem set bandes i un cor. Jo tocava a la Wind Band, però a més hi havia la Concert Band, la Jazz Band, la Calledonia, la Philharmmonia Orchestra, la Symphony Orchestra i la Juvenile Pipe Band. I quatre directors.

Vam tocar peces molt diferents. Algunes eren de ple·lícules, com Pirates of the Caribean, Gladiator o Jurassic Park. Altres eren més clàssiques com la Grand March from Aida, altres ern més Symphony, com Kol Nidrei, però al final va ser una de molt escocesa, la Highland Cathedral. Aquesta va ser la part més gran. Érem més de dues-centes persones tocant diferents instruments, i al darrera de l’escenari tota la banda de gaites de l’escola, amb tots els nois vestits amb els kilts corresponents.

Però sembla que el més impressionant va ser un noi que toca el “Cello”. Va ser impressionant. El van aplaudir molta i molta estona, i tocava perfecte.

Bé, aquesta va ser la part positiva de la banda. La part negativa va ser que per a mi era l’últim dia, perquè ja no n’hi ha més fins el curs que ve. I el curs que ve, si no hi ha cap novetat, jo ja no aniré a aquesta escola. O sigui que em vaig acomiadar de la banda. Sort que he pogut disfrutar-la tot aquest temps!.

Però desprès de la banda d’ahir, avui hem tornat a l’escola. Ha estat un dia força tranquil Amb moltes assignatures diferents, com passa sempre que és el dia 2 de l’escola, però que té una avantatja molt important. I és que totes les assignatures del dia 2 es fan al mateix edifici. I així, encara que he de canviar de classe, al estar sempre al mateix edifici he de córrer menys i tinc una mica més de temps per arribar.

I ja res més. Tant sols dir-vos que aquí a Escòcia això del temps és una sorpresa. Fins ahir feia un sol espectacular, i tothom estava estirat per la gespa i feliç. Avui tot ha canviat. Ben núvol. Un vent que bufa molt fort i fins i tot costa caminar, i unes temperatures que sembla que estiguem al mig del hivern, i no al final. En fi, coses d’Escòcia!.

Fins dilluns. Que passeu un bon cap de setmana 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada