All my friends are...

Hola, ja hi tornem a ser!. Dimarts, el dia més llarg de la setmana. 

Us he explicat alguna vegada quin costum tenen els escocesos?. En molts llocs on anem, és normal que hi hagi cues. Per exemple, quan agafem l’autobús, quan anem a comprar, etc. Doncs una de les coses que fan molt bé els escocesos son les cues. Tothom respecta l’ordre d’arribada i ningú es vol colar mai. Al contrari, si veuen que has arribat abans, encara que t’hagis mogut et diuen que passis primer perquè era el teu torn. I miren molt malament a la gent que vol passar primer si no li toca. Igual que a la Xina. Bé això es broma, a la Xina tothom es cola com pot.

Però de les cues, una de les coses que no m’agrada tant és que les fan molt apretades. La gent es posa molt junta, i això molesta una mica. Em sembla que nosaltres deixem més espai entre persona i persona, que no pas ells. Deu ser pel fred!.

Una altra cosa important és que cada dia tenim més claror. Si fa dos mesos em queixava que no teníem gairebé dia, i a dos quarts de quatre ja era fos, ara ja comença a ser al revés. A les sis del matí ja es clar, i tenim llum fins les set de la tarda. No em puc imaginar què passarà d’aquí a un mes o dos. No podrem dormir.

Avui a l’escola un amic meu m’ha ensenyat un llibre. Es diu “all my friends are dead”, i eren fotos de coses que anaven deien frases divertides. En aquest cas sortia un dinosaure que deia aquesta frase. Però n’hi havia un altra que sortia un forner i deia “all my friends are bread”. Un altra que sortia un arbre que deia “all may friends are a table”, i desprès sortia un llenyataire amb una taula que deia “now I’m a table”. Un altra era un zombie que deia “all my friends are undead”, i així, un munt de frases i dibuixos. Ho he trobat força divertit. Ens ho hem passat molt bé i hem rigut molt.

I pel que fa a l’escola ha estat un dia força normal. Només m’han posat dos exàmens per la setmana que ve, i els dos de modern studies. Jo que em pensava que tindríem un dies de descans desprès de les notes, resulta que els profes tenen ganes de corregir. A estudiar toca. Deuen tenir por que perdem el costum, i per això no ens deixen.

Per cert, aquesta setmana és una setmana de molt de futbol. Avui ens hem trobat a l’autobús a un amic del meu pare, que és un supporter del Cèltic de Glasgow, i del Barça. I hem estat parlant del partit d’aquest vespre entre els dos Manchesters (Manchester United i Manchester City), del de diumenge i de la Champions league de la propera setmana. Però d’això ja en parlarem un altra dia. Fins demà, que serà l’aniversari del meu germà.