Idiomes

Hola a tothom! Com us ha ant el dia? Aquí les coses de moment estan bastant tranquil·les. Ja s’acosta el final del trimestre i tenim molta feina feta. Ja fa dies que hem anat fent exàmens, treballs, i ja estem entregant i acabant moltes coses. Per exemple, recordeu que a tecnologia us vaig explicar que fèiem un triangle lluminós per la bicicleta?. Doncs avui l’hem acabat. I funciona perfecte. Es molt xulo. Quan l’encens, s’encenen les tres llums del triangle a la vegada. Però si és fosc, s’encenen una desprès de l’altra, de forma intermitent. Això és perquè hi hem posat un detector de llum que fa que funcioni de forma diferent.

Però com que ja hem acabat aquesta feina, a tecnologia hem hagut de començar-ne una altra. I ara toca fer un peu per un mòbil. Serà de plàstic, i amb la forma que cadascú vulgui. Encara no m’ho he pensat.

Hi ha una cosa de l’escola que no sé si us he explicat alguna vegada. Com que ja portem tants blocs, a vegades ja no recordo tot el que he dit. Doncs a l’escola hem d’estudiar tothom una llengua estrangera. Fan alemany, espanyol, francès, italià i xinès. La majoria estudia espanyol, i desprès francès. L’alemany, l’italià i el xinès hi ha menys gent que l’estudia. Potser el que menys estudien és el xinès. 

Com que tots els meus amics saben que també parlo castellà, es passen el dia intentant dir-me coses en castellà, i demanant-me si els puc ajudar a estudiar. Estic ben enfeinat amb això. Però està bé, perquè així veuen que aprendre un idioma no és fàcil, i entenen que a vegades em costi trobar alguna paraula, o entendre alguna cosa en anglès. Però cada vegada menys. És com un intercanvi, ens ajudem entre tots.

Una de les coses que més em demanen és com es diuen algunes paraulotes i alguns insults en castellà. És clar, jo els hi dic, però em fa molta gràcia sentir com les pronuncien. També, a vegades, m’han volgut enganyar dient paraules en anglès com si fossin coses bones, però no ho eren. Però el que no sabien és que jo ja n’havia après moltes d’aquestes paraules. A l’escola és una de les coses que aprens més aviat, perquè les sents a tothom i de seguida saps què volen dir. Així que no m’han pogut enxampar. 

I ja res mes, que me’n vaig. Fa una tarda amb molt sol, el dia ja és molt més llarg i el meu pare vol que sortim a caminar una estona. Quina paciència que hem de tenir els fills, no ho penseu?.