Hello ja tornem a ser dijous i ja només em falta un dia de cole per acabar
la setmana. Quina sort! Perquè només fan que posar-me feina. Avui m’ha dit que
demà tenim un examen de mates, i a més ja ens han dit que aviat tindrem un
examen de història. A Modern Studies ens han dit que hem de buscar un país on
no es compleixin els drets dels nens, i hem d’explicar quin problema hi ha, i
quins son els drets que no es tenen en compte. Si a tot això hi afegim el
llibre que hem de llegir, començo a tenir molta feina. Per això penso que quina
sort que ja acabem la setmana.
Però a part del deures, a les classes normals també han passat coses. Una
de les classes que més m’ha agradat ha estat la de tecnologia. Estem fent un
triangle amb llums per portar-lo quan anem amb bicicleta. Hem de fer que hi
hagi llums que pampalluguin. N’hi ha d’haver tres, i podem fer que s’encenguin
i s’apaguin, o que estiguin sempre enceses. També podem fer que s’encenguin de
una en una, i vagin canviant. Encara no sé què faré. De moment estem fent una placa,
i hi estem soldant peces (l’interruptor, fils de coure, ...). I això de soldar
es difícil, però també divertit. Has de vigilar molt, perquè el soldador a
qualsevol cosa, com que està molt calent, de seguit es crema. I amb això fonem
el metall per soldar. Ja us explicaré com acaba aquesta llum. De moment és divertit
i interessant.
Però avui també he sabut un costum escocès que és diferent del nostre. Quan
estava a classe de francès, un company que tenia al darrera m’ha dit en veu
baixa que era el seu aniversari. Però que no ho digués a ningú. Jo no el creia
perquè li ha picat el ullet al del meu costat. Però a l’hora de marxar m’ha
ensenyat la seva swipe card i he vist que sí que era el seu aniversari. Però
que no volia dir-ho als demés perquè enlloc de tibar les orelles com fem
nosaltres, ells fan punches, i no li venien ges de gust. I així he descobert
una cosa nova.
I com que es dijous, doncs he acabat amb break dance. Es divertit, i crec
que ja ho faig millor que fa uns dies. Ja hi ha coses que em surten.
Res mes. Fins demà.
Ep, compte amb els punxes que aquestes coses les carrega el dimoni. Es comença amb un no res i s'acaba disputant el títol dels pesos pesants! ;-)) No sé si t'acabo d'imaginar amb això del break dance, encara que després d'aquests mesos em sembles capaç de qualsevol cosa (en el millor sentit de l'expressió).
ResponEliminaSalut!
Xavier
Això passa per vemir a països bàrbars
ResponElimina