Hola a tothom.! Segon
dimecres de mes, i ja s’acaba! (el dimecres, és clar, no el mes).
Avui, com tots el
dimecres, al migdia he tingut banda. Estem assajant Jai Ho i Pirates of the Carabean, Però això ja
ho sabeu. Quina ha estat la novetat avui? Doncs que l’escola ha decidit que l’any
que ve hi haurà un professor més de música. I per estriar-lo, els que volen
venir els han fet dirigir la banda durant una estona. I mentre ens dirigien, el
nostre professor normal de música, i una senyora que no conec, ho miraven i
apuntaven coses de com ho feien.
Han vingut dues
persones, i ho han fet molt diferent. El primer era serio, i no feia cares.
Només dirigia. En canvi, el segon, de tant en tant feia ganyotes, movia la boca
de forma estranya i feia molts moviments bruscos. Ja ho veieu, totalment al
revés.
No sé quin agafaran,
ni tampoc quin m’agrada més. Perquè cadascú tenia coses bones i altres que no m’agradaven.
Ja veurem per qui es decideixen. Nosaltres només hem hagut de tocar seguint les
instruccions del que dirigia la banda cada vegada.
Però com que hi havia
aquesta prova, la banda avui ha durat més, i enlloc d’acabar a dos quarts de
dues i tornar a classe, hem acabat a les dues. Per això, els que estem a la
banda, hem perdut mitja hora de classe. Jo he perdut mitja hora d’anglès. Però
en canvi no he perdut els deures que ens han posat. Pel dia 3 de març hem de
portar llegit un llibre que es diu Skellig, de un senyor que es diu David
Almond (David Ametlla). Ens han dit que és molt fàcil i que ens el llegirem
molt ràpid. A la portada diu “One of the best novels published in the last
decade”. Ja ho veurem. De moment tinc 170 pàgines en anglès per llegir!.
I per la resta, tot
ha estat força normal. Només una novetat, i és que quan hem anat ca a l’escola,
els jardins de les cases estaven mig nevats. Molt poquet, però es veia que a la
nit havia nevat, i encara en quedava. Però a l’hora de dinar ha començat a
nevar amb força, i en queia molta. Però com que el terra estava mullat, la neu no
es quedava. I al cap de una estona ha parat, i ja no ha continuat. Des de l’escola
veiem les muntanyes del costat amb trossos blancs, però a la ciutat no n’hi ha
quedat gens. De manera que fa fred, però no tenim neu ni per sort tenim totes
les inundacions que els diaris diuen que hi ha a Anglaterra.
I per avui ho deixem
aquí. Continuem demà,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada