dijous, 13 de febrer del 2014

Punches



Hello ja tornem a ser dijous i ja només em falta un dia de cole per acabar la setmana. Quina sort! Perquè només fan que posar-me feina. Avui m’ha dit que demà tenim un examen de mates, i a més ja ens han dit que aviat tindrem un examen de història. A Modern Studies ens han dit que hem de buscar un país on no es compleixin els drets dels nens, i hem d’explicar quin problema hi ha, i quins son els drets que no es tenen en compte. Si a tot això hi afegim el llibre que hem de llegir, començo a tenir molta feina. Per això penso que quina sort que ja acabem la setmana.

Però a part del deures, a les classes normals també han passat coses. Una de les classes que més m’ha agradat ha estat la de tecnologia. Estem fent un triangle amb llums per portar-lo quan anem amb bicicleta. Hem de fer que hi hagi llums que pampalluguin. N’hi ha d’haver tres, i podem fer que s’encenguin i s’apaguin, o que estiguin sempre enceses. També podem fer que s’encenguin de una en una, i vagin canviant. Encara no sé què faré. De moment estem fent una placa, i hi estem soldant peces (l’interruptor, fils de coure, ...). I això de soldar es difícil, però també divertit. Has de vigilar molt, perquè el soldador a qualsevol cosa, com que està molt calent, de seguit es crema. I amb això fonem el metall per soldar. Ja us explicaré com acaba aquesta llum. De moment és divertit i interessant.

Però avui també he sabut un costum escocès que és diferent del nostre. Quan estava a classe de francès, un company que tenia al darrera m’ha dit en veu baixa que era el seu aniversari. Però que no ho digués a ningú. Jo no el creia perquè li ha picat el ullet al del meu costat. Però a l’hora de marxar m’ha ensenyat la seva swipe card i he vist que sí que era el seu aniversari. Però que no volia dir-ho als demés perquè enlloc de tibar les orelles com fem nosaltres, ells fan punches, i no li venien ges de gust. I així he descobert una cosa nova.

I com que es dijous, doncs he acabat amb break dance. Es divertit, i crec que ja ho faig millor que fa uns dies. Ja hi ha coses que em surten. 

Res mes. Fins demà.

2 comentaris:

  1. Ep, compte amb els punxes que aquestes coses les carrega el dimoni. Es comença amb un no res i s'acaba disputant el títol dels pesos pesants! ;-)) No sé si t'acabo d'imaginar amb això del break dance, encara que després d'aquests mesos em sembles capaç de qualsevol cosa (en el millor sentit de l'expressió).

    Salut!

    Xavier

    ResponElimina
  2. Això passa per vemir a països bàrbars

    ResponElimina