amabilitat

Hola a tothom

Dijous. Avui hem tingut un dia ennuvolat i plujós, però no ha fet fred. Ja és important això. Però la tardor ja fa dies es va notat, i cada cop mes. D’això ja en parlarem un altra dia, perquè una de les coses que hi ha molt en aquesta ciutat son arbres. I amb la tardor, segur que tindrem tema per parlar.

Però avui us vull explicar dues coses. Primer vull dir que penso que els escocesos son persones molt amables i molt ben educades. Sempre demanen perdó si et donen un copet,  o si volen passar perquè tenen pressa, o per moltes coses. Però aquest matí ens ha passat una cosa que fa que encara ho pensi més. Hem sortit de casa una mica justos de temps, i quan érem al semàfor per creuar, ha passat l’autobús que agafem moltes vegades i ha parat a la parada que hi ha al davant, a l’altra acera. Hem pensat que el perdíem, i que hauríem d’esperar el següent. Però el conductor, ens ha vist córrer i tot i que no hi havia ningú a la parada ens ha esperat, i quan hem entrat ens ha dit good morning amb un bon somriure. Ha estat molt amable. I a més, desprès ho ha fet per una noia a una altra parada.

I la segona cosa que us vull dir és en relació amb el tema d’ahir. El meu pare m’ha dit que avui, a La Vanguardia, hi havia una noticia sobre Edimburg, i que parlava que és una ciutat molt maca i on s’hi està molt bé. Tot això és veritat, però si ho llegiu bé diu que entre les coses que s’hi poden fer hi ha la que us vaig escriure ahir. Ho recordeu? Anar a les botigues de les charities. Sort que en vaig parlar ahir i no avui. Hauríeu pogut pensar que m’ho copiava. Jo crec que han sigut ells els que ens han copiat, que dolents! ( je je je).

I de l’escola cap novetat especial, llevat que m’han donat un altra sticker a drama, i ja en tinc tres. Dos de drama i un de francès. Fins demà