Endevinalles del Half Term

Hola a TOTHOM... Quants dies sense parlar! 

Aixi que prepareu-vos psicològicament, perquè  avui us explicaré un munt de coses que he fet durant aquest “half term”, durant aquestes vacances que han durat 10 dies i que a Terrassa mai les tenim. 

Primer de tot heu de saber que no hem fet cap gran viatge, perquè estar aqui ja es un vaitge.. Aixi que ens hem quedat a Escòcia, i no hem marxat fora. Ho dic perquè a vegades els escocesos aprofiten aquests dies per marxar a l’estranger, però nosaltres, com que som estrangers, aprofitem per veure una mica més el lloc on estem. 

Molts dies els hem passat a Edimburg, veient la ciutat, i coneixent algunes parts que encara no havíem vist. Hem anat al castell de Craigmillar (per anar-hi n’hi ha prou amb agafar un autobús normal –el 33-), hem visitat,per fi, una miqueta del jardí botànic que és molt gran i té uns arbres gegants. També hem començat a preparar el Halloween i encara que sigui pesat, també hem comprat una mica més de roba d’abric...Però el més interessant han estat les excursions!.. que ara us explicaré alguna per fer-vos enveja i perque us animeu a venir, que ja se que alguns us moriu de ganes!.

La primera la vam fer a  Leith, que és el port d’Edimburg. Vam anar-hi caminant pel Water of Leith walkway. És un camí molt xulo perquè al mig de la ciutat vas caminant tocant el riu i et porta fins al port. Allà vam anar a un restaurant on vam menjar moltíssim, moltissim, cal apuntar-ho per tornar!.. (http://www.thekingswark.com/

Jo vaig demanar el king breakfast, la meva mare una mena de sopa de peix amb llet que tenia una pinta horrible però li recordava les amèriques, i el meu pare un plat de musclos gegant amb mantega. Tot ben estrany, no us sembla? El menjar no és ben bé igual que el nostre, ja ho veieu, però lo meu estava per llepar-se les mans!...

Un altra lloc on hem anat ha estat  el museu d’Escocia, que es gratis i donarà per moltes vegades. Vam estar a la part dels animals i la reproduccio millor va ser la d’un cranc que tenia quatre metres a cada pota... I també hem tingut temps d’anar al llac Ness (Loch Ness)!!!, que existeix... Aquesta  va ser l’excursió mes llarga perque durava tot el dia i era tota en anglès, en una autocaravana de l0 persones, totes de diferents països (xinesos, estadounidencs, australians i gent de la India).... El paisatge de les Highlands jo ja el coneixia del cole, pero ara vaig veure que els colors s’estan tornant vermells per la tardor. 

El guia que teníem s’estimava molt Escòcia i era molt independentista. Sempre que paràvem aprofitava també per recollir tota la brutícia que havien deixat els turistes guarros (no nosaltres, vull dir)... Ens va explicar moltíssimes coses perquè no parava de parlar.. Per exemple, que les Highlands ocupen la meitat d’Escòcia, però només hi viu el 10% de la gent. També ens va explicar allò de que Escocia està plena de clans, i que sempre s’han barallat molt entre ells i cadascun te uns quadros diferents a la roba... I cada cop que canviàvem de muntanya ens explicava que allò ja era territori  d’un altre clan, com si fossin histories dels indis americans.. Ens va parlar de les escoles en les que parlaven gaèlic, que només ensenyen en aquesta llengua i on l’anglès l’estudien com a llengua estrangera, com a segona llengua. I també ens va dir que fóssim valents i ens compréssim un kilt,  una faldilla de quadres per homes, que quan el portes posat es lliga molt (jo d’aqui poc me’l faig, je je, pero ha de ser una mida gran per poder lligar a totes les edats!!!)

El Loch Ness és un llac molt gran i molt fosc. L’aigua és gairebé negra, i està tot rodejat de muntanyes. Vam fer-hi una volta amb vaixell que va durar una hora i ens van clavar un munt de pounds. Però no vam veure en Nessi, o tenia fred, cadascu que cregui el que vulgi... Perquè de fred en feia força dalt del vaixell. I això que anàvem ben abrigats. 

També hem anat aquests dies a veure la Rosslyn Chappel, prop d’ Edimburg. Per anar-hi heu d’agafar l’autobús número 15 que para a molts llocs i hi porta. És una capella molt maca, tota de pedra, i que té coses molt especials i te les expliquen superbé perque vulguis entrar, també pels nens. Expliquen històries sobre com es va fer una columna i l’enveja que va tenir el mestre sobre el noi aprenent de columnero (tanta enveja que el va matar!),  sobre les persones amb cares de fulla, i hi havien algunes endevinalles que havies de resoldre. La capella és molt famosa, em van repetir moltes vegades els meus pares, perquè surt a un llibre que es diu el Codi  Da Vinci i que diuen que m’agradarà llegir. També recomano aquesta excursio i caminar pels boscos del voltant encara que hagis de travessar un cementir i el terre estigui muddy, ple de fang... http://www.rosslynchapel.org.uk/

Us diré tres endevinalles que recordo d’allà, de la Rosslyn Chapel perque les intenteu fer si esteu inspirats:

-first I’m green, next I’m brown, when de wind blows, I fall down,

-I’m strong and I don’t blend, sometimes I’m your enemy, and sometimes your friend

-the man who make me, never kept me. The man who kept me never used me. The man who used me, never saw me

Segur que us he deixat molt intrigats amb alguna o amb totes..... demà us donaré la resposta perque estigueu tranquils i pogueu dormir la segona nit!!

I demà també continuarem.. que per avui ja hem tingut prou!!