dijous, 27 de febrer del 2014

Dijous Gras

Hola a tothom un altra dia. Com us ha anat avui? A mi molt bé. A més, a vull, com que es dia cinc de l’escola tenia poques matèries, perquè moltes tenien dues hores seguides, i això té una gran avantatja,  que no he de portar la motxilla massa plena, i per tant no pesa molt.
No sé si us ho he dit alguna vegada, però hi ha dies que la motxilla pesa una passada. I això és perquè molts dies tenim moltes assignatures diferents, i llavors portem moltes coses. Ja us vaig dir que les classes normalment no duren una hora, sinó uns quaranta minuts, i anem canviant d’assignatura. D’aquesta manera, cada dia podem fer-ne moltes i, de veritat, que no resulta ni tant cansat ni tant avorrit. Quant te’n adones ja has acabat i ja estàs per una altra cosa. I no perdem ni un minut a la classe. Però la desgràcia és que hem de portar moltes llibretes i llibres, i sobre tot que cada dia ens poden posar deures de moltes coses!. Aquest sí que és el tema pitjor. Avui només en tinc de matemàtiques, per demà. Però també tinc l’examen de història i els deures de religió (allò que us vaig explicar ahir sobre Vishnu, i que aviem de fer un PowerPoint i també les quatre coses que porta, perquè les hem d’ensenyar). El PowerPoint ja l’he fet, i les quatre coses també. He fet un ceptre amb un paper daurat, un disc també amb el paper daurat, un llaç en forma de flor i de casa he agafat una cloïssa gran que tenim. I així ja tinc els quatre elements. 
Però avui, com que es dijous també he tingut break dance. Estem aprenent a fer parades mentre fem moviments. No sé com explicar-ho, però com que suposo que heu vist aquest vall moltes vegades, ja m’enteneu.
I també avui seguim amb les diferències entre els escocesos i Catalunya. Ahir, la meva àvia em va dir que avui era dijous gras. És clar, aquesta és una festa que aquí no se celebra. Ni truita, ni botifarra, ni coca de llardons. Res de res. En tot cas hagis, que és una mena de botifarra negra que és molt típica d’aquí, i que la fan amb xai, farina d’ordi i més coses. Res a veure amb el que nosaltres mengem. I del carnestoltes tampoc se’n sent parlar. No crec que ho celebrin, perquè ningú me’n ha dit res. O sigui que bon profit amb la truita, la botifarra i la coca (de truita jo també en tindré), i ja em direu de que us disfresseu per carnaval. 

Fins demà!

1 comentari:

  1. ...quina pena aixo de la coca de llardons, amb tant boníssima com està!... a veure si m'hi cap una miqueta a la maleta!

    ResponElimina