Hola a tothom ja torno a ser aquí i per sort tots els monstres se'n han anat de la ciutat. No en queda cap! (em sembla). Be, quedo jo. Però intento passar desapercebut.
Aquest mati hem vist una cosa que jo encara no havia vist mai. Quan hem sortit de casa per anar a agafar l'autobús per anar a l'escola, al final del carrer hi havia dos jeeps de l'exercit amb uns militars, que el que feien era demanar diners a la gent per una charitie de soldats ferits. Ens hem quedat ben parats. Us imagineu a casa nostra, que es plantin al mig de la plaça un parell de jeeps i cinc o sis soldats amb una mena de guardiola i amb unes roselles de color vermell, demanant diners a la gent i enganxant-los aquestes flors de plàstic? Doncs aquí la gent ho feia i veus pel carrer persones amb aquestes flors enganxades a la solapa de les americanes i dels abrics.
Desprès d'aquesta sorpresa, hem anat al cole. Aquí no es festa avui!. I avui m'ha passat una cosa molt interessant. He fet una public disertation. Havia de ser curta, però he hagut de parlar en anglès davant de tota la classe. Ens havíem de preparar un text sobre quina pregunta li faríem a un personatge famós. Però el més interessant és que no es tractava tant sols de preparar la pregunta i la xerrada, sinó que era molt important com ho fèiem. Ens van ensenyar a com parlar en public, com mirar i mantenir l'atenció, com buscar punts de referència a la sala que t'ajudin a no posar-te nerviós i que ningú noti on mires, però que en canvi sembla que mires a les persones, i ens van ensenyar també a moure les mans i a tenir una big voice.Ha estat molt divertit, i crec que m'ha sortit força bé. Al menys m'ho ha dit el professor.
I una altra cosa que hem fet aquest matí ha estat una assemblea. Ja sabeu que cada setmana en tenim dues, com a mínim. A les assemblees ens parlen de coses que passen tant a l'escola com a fora. I avui ens han parlat del menjador. Ens han dit que hi ha una diferència entre el nombre de baguets que compren i les que demanem per dinar. Com que sembla que en volem mes que les que compren cada dia, però creuen que no n'han de comprar més, han decidit que alguns dies farem alguna cosa especial. Per exemple, els divendres serà el taquito friday. No us sembla original?
I ara ja us deixo. Fins dilluns. Avui passa una cosa molt excepcional i que ja en tenia moltes ganes. Arriba el meu germà, que fa dos mesos que no el veig, i es queda amb nosaltres tot el cap de setmana. Estic emocionat.
Hola JM:
ResponEliminaEncara recordo la presenació sobre la Xina i la teva capacitat comunicativa, que pel què expliques ha anat a l'alça. Felicitats.
Les teves entrades segueixen destilant dinamisme i vivències diàries. Quina sort! Encara et tornaràs escocès i et faran fill predilecte!
Best regards.
Xavier
La presentació va estar bé, però ara que estic aqui tants dies aixo no es pot ni comparar... com van els teus nous alumnes?
ResponEliminafins aviat