Ferides

 Hola a tothom! Ja torno a ser aquí.

Aquest cap de setmana hem anat a molts llocs. Dissabte vam anar a una casa de l’època Georgiana. Era molt antiga, de quan es va començar a crear el nou barri. Va ser molt interessant. Fins i tot vaig poder escriure amb plomes d’ocell, de la mateixa manera que ho feien en aquella època. E una habitació de la casa tenien plomes i tinta, o més ben dit aquarel·la líquida ja que en un moment se’n anava de les mans. I ho podíem fer servir. Jo vaig escriure el meu nom i visca Catalunya!. Em va costar escriure ja que mai ho havia fet i se’m feia estrany fer-ho d’aquella manera. A la casa ens van ensenyar com vivien en aquella època. Ara us diré les coses que més em van impressionar: 1) que no es rentaven més que la cara perquè no tenien aigua corrent, i 2) que el treballador que cobrava més era el majordom i cobrava vint pounds a l’any. Fins i tot hi havia treballant una nena d’onze anys, us ho imagineu? Tots nosaltres ja estaríem treballant en aquella època.  Era ajudant de la cuina per què els seus pares no podien pagar-li el menjar, i ella cobrava quatre pounds a l’any!. “Wow”.

El diumenge vam anar a Stirling, un poble molt maco, on hi ha el monument d’en Wallace (l’escocès que lluitava a la pel·lícula Brave Hard, segons els meus pares) i un castell molt gros i xulo, que vam trigar molt per veure’l. Quan estàvem anant cap al castell vam parar a una església que era molt famosa, i quan vam entrar la vam veure plena de militars i de gent. Estava tant plena que no ens van deixar entrar. Era el dia de la remembrance (every body porta una poppy). Llavors vam anar a fer un cafè i ens van regalar uns scones boníssims. Els hi havien sobrat de l’esmorzar dels militars. Quan vam sortir vam veure que tots els militars, de terra, mar i aire, van sortir en una desfilada i al davant hi anaven amb molts sacs de gemecs (gaites/bagpipes).

Al final vam arribar a el castell. Vam entrar en un passadís ple de sales on hi havia activitats com tocar un piano de l’època, endevinar de on era una tela només tocant-la,... és un castell on hi van viure els reis durant més de mil anys. Esta molt ben conservat i restaurat. I hi ha sales amb mobles que semblen molt antics. Ens van explicar que hi havia una reina que jugava a futbol a la seva habitació. Per jugar s’havia d’aixecar les faldilles del vestit i això era un  escàndol, però com que era la reina ningú protestava. I a més, els soldats estaven obligats a jugar amb ella, fins i tot havien de fer de porteria!.

I desprès del cap de setmana, dilluns. Que avui, entre altres coses, hem celebrat a l’escola l’armistici de la Primera Guerra Mundial. I per commemorar-ho, els llums de l’assemblea eren tots de color vermell, i ens han parlat de la gent de l’escola que va morir a les guerres mundials.

Però per el títol us deveu preguntar tres coses: una és qui és el ferit? una altre deu ser per què? i l’ultima deu ser on? I em refereixo als dos on. El de on hi ha el mal i on ha passat! Les respostes son: a la primera resposta és un company meu i jo, la segona és perquè una màquina de córrer, aquelles amb una cinta, anava 13Km/h i m’he entrebancat amb un altre nen que venia mentre jo sortia de la cinta, i la tercera és que m’he fet mal al colze i el peu. Em sembla que ja us heu imaginat que l’accident ha estat en un gimnàs. Però que ningú s’amoïni: tots dos estem bé!!!! (només una mica dolorits).

I adéu per avui! Fins demà!