Firsbee

Hola, ja tornem a veure’ns al blog. Bé, això de veure’ns és per dir alguna cosa. Només podem llegar el que hi posem els que hi escrivim.

Sabeu aquella dita que diu If you don’t like Scottish weather wait five minutes?. Doncs això és el que ens passa. Ahir un dia super. Tant que fins i tot, a la tarda vaig poder anar a un parc molt gran i vam jugar amb un frisbee que em va regalar el meu germà pel meu aniversari. I va ser molt divertit. Una mica cansat perquè et fa córrer d’un cantó a l’altra, però al final et diverteixes molt. I com que aquests dies no tenim ni deures ni exàmens, doncs puc fer més coses de les que faig habitualment. Però si això va ser ahir, avui ja ha canviat tot, i encara que hi volíem tornar, ja no pot ser. Ha plogut molt, ha marxat la “calor”. En fi, que esperis cinc minuts que tot pot canviar. 

Però tampoc és massa greu. Amb això de l’Àfrica, per demà ens han posat una mica de feina casa. Com que aquí tothom és molt solidari, han organitzat una recollida de diners. Ja fa dies que tinc un sobre perquè els amics i la família hi posi diners per ajudar a la gent que té lepra. Amb 25 lliures pots ajudar a una persona a tenir el medicament que necessita contra aquesta malaltia. I com mes diners recollim, mes gent podrà tenir medicaments, la podran operar, etc. Però a banda de recollir diners, també farem unes parades al carrer per vendre coses que hem de fer nosaltres. Al meu equip ens hem repartit feines, i jo he decidit fer un brownie i vendre’l a trossets. Aquí això de fer pastissos per vendre o per regalar és molt normal. Mengen moltes coses dolces. Per si ho voleu, us deixo la recepta que he fet servir.

I seguint amb Àfrica, avui he fet research. Era sobre política, i un amic meu i jo hem treballat el tema dels child soldiers. Cada grup de dos havia de fer la seva presentació. Estic molt content.

I ja res més. Vaig a veure com m’ha quedat el meu brownie. Fins demà