Jo he passat tots aquests dies a Catalunya, però ara ja torno a ser a
Edimburg i ja he començat una altra vegada l'escola. Em pensava que
tornar seria més difícil, perquè em feia una mica de mandra venir, però
un cop he arribat ha estat tot molt senzill, com si no hagués passat
res. Ha estat com tornar a la meva normalitat, però en aquest cas a la
meva normalitat escocesa. Estic molt content d'haver anat a Catalunya,
però també d'haver tornat. Així he pogut veure els meus amics catalans,
però també he pogut tornar a la meva escola i amb la gent que tinc cada
dia.
Però la tornada a l'escola ha tingut coses bones i coses que no
m'esperava. Com a cosa bona és que he aconseguit el meu objectiu. Una
cosa que volia i que no havia tingut encara era treure un deu en un
examen. I per més que ho intentava no ho aconseguia. Doncs resulta que
avui ens han donat la nota de un examen que vam fer el mes de desembre
de modern studies, i finalment ho he tingut, he tret un deu!!!. Oi que
és una bona notícia?.
L'altra noticia és que la professora de química ha decidit avui que
ens posa un examen per demà. Em sembla que no és massa just això. No
ens deixa gaire temps per estudiar. Només tenim aquesta tarda. Sort que
no és massa llarg i que me'n recordo força bé. A classe soc el que
millor ha contestat les preguntes que ens han fet. Però he d'estudiar!. I
a més ens han posat deures de matemàtiques i de francès. Com veieu,
comencem forts.
Una cosa que m'ha sorprès molt és el temps. Quan vam marxar es feia
fosc molt aviat i es feia de dia força tard. En canvi ara m'ha semblat
que això ha canviat una mica i cap a millor, és clar. Aquest matí, a les
vuit ja era força clar, i m'ha semblat que es feia fosc més tard. La
meva àvia diu que per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de
llebre i per Sant Antoni, que és el 17 de gener, un pas de dimoni. Però
hem pogut comprovar que se'n deixa uns quants: Per any nou un pas de
bou, per Reis un pas d'anyell, per Sant Sebastià (20 de gener) un pas
de marrà, i per la Candelera (2 de febrer) ella diu que el sol va per la
carretera. Tot plegat per dir que el dia es comença a allargar. I mai
no m'hi havia fixat, fins arribar aquí. M'ha semblat que ho he notat més
que a Catalunya, no sé perquè.
Fins demà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada