After Orientation (Convivències!)

Després de dos dies ja torno a ser aquí! Com us vaig dir dimarts me’n he anat de convivències a un petit poble del nord de Escòcia (a Coylumbridge), un lloc molt apartat al mig de molts boscos i rius.

Vam marxar de l’escola dimecres, cap a les 9 del matí amb autocar, i vam arribar a destí  cap a la una. Pel camí vam parar per esmorzar. Desprès de dinar i instal·lar-nos varem començar les activitats. Ens van dividir en sis grups de deu membres i havíem de superar diferents reptes per aconseguir punts (orbs). En dèiem el group challenge. Entre les coses que havíem de fer havíem de passar pilotes per uns tubs, passar una piràmide de un lloc a un altra, ... Va ser molt divertit i ens va obligar a coordinar-nos molt bé entre tots. Dels 21 orbs que podíem arribar a tenir, en vam guanyar 20, i vam ser el grup que més en va tenir. Quan vam acabar ens van donar les habitacions, vam portar-hi les coses i a dos quarts de sis ja sopàvem!. Jo no tenia gaire gana, però com que era un self service m’hi vaig apuntar de bon grat (pizza, patates, corn, i també una bona amanida, no vaig arribar a temps als donuts dels postres, llàstima). Desprès de sopar, jocs a les màquines per qui volia, i qui no, podia anar a la seva habitació. A les vuit del vespre vam anar a veure el hangin tree al mig del bosc. Ens van explicar una història de por davant de un arbre, i deien que era un arbre on hi havien penjat un nen i que l’arbre se’l va acabar menjant!. Us ho imagineu? I desprès, travessar el bosc amb la llum de les llanternes i cap a dormir. 

El dijous ens vam llevar a les set, ens vam dutxar, vestir, vam arreglar l’habitació (a les nou hi havia revisió de les habitacions) i vam anar a esmorzar. Era el millor: cereals, gofres, pastisseria, ous remenats, ous ferrats, bacon, salsitxes, patates, pa, melmelades, fruita, sucs, llet, iogourts, i més coses.. Vaig menjar molt!. Quan vam acabar, vam haver de fer un cotxe a partir de les peces que ens donaven (dos barrils, fustes, cordes i barres metàl·liques). I un cop acabat havíem de fer una cursa. Aquest cop no vam guanyar. En acabar aquesta activitat en vam començar una altre: ens van donar quatre esquís de fusta que a cada esquí hi anàvem cinc nens, i havíem d’anar tots junts, amb una galleda d’aigua, a l’altra banda del pont, buidar-la, i agafar l’orb. No era gens senzill. Per sort ja va arribar l’hora de dinar. En acabar vam continuar amb les activitats, i la primera va ser fer-nos una tenda de campanya amb pals i plàstics. Ens va quedar molt bé. I desprès  vam haver de buscar uns cartells amagats pel bosc. Els vam trobar tots! Finalment, la darrera activitat de la tarda era a partir de fustes grans, mitjanes i petites avançar fent angles rectes. Només teníem tres fustes, i això vol dir que cada vegada havíem d’anar endavant i enrere. Per sort, ja van ser dos quarts de sis i vam anar a sopar. Aquest cop sí que tenia gana, i les mandonguilles amb patates les vaig trobar molt bones (però no vaig perdonar la pizza, ni altres coses). Al vespre, abans d’anar a dormir, vam fer una última activitat de grup: fer una cançó per Mr. Amstrong. A mi el grup em va demanar en un moment determinat que fes un “solo” en castellà. I encara que amb una mica de vergonya, el vaig fer. Desprès ja vam anar a dormir.

I ja arribem a avui, divendres, dia de tornada. Desprès de llevar-nos, dutxar-nos, vestir-nos, recollir l’habitació, fer les bosses, i esmorzar encara més que ahir, hem anat a caminar pel bosc. Ens han organitzat un joc que donava un orb i que es tractava que un membre de cada equip havia d’amagar-se i havíem de trobar al membre de l’altra equip que s’havia amagat. Hem perdut perquè la noia que s’havia d’amagar no ho ha fet massa bé. Però el millor ha estat la darrera activitat: ens han donat orbs per menjar-nos formigues. Per sort a mi no m’ha tocat fer-ho perquè al meu grup hi havia gent que no li molestava i se’n ha menjat per tots.

Al final, hem dinat, hem tornat a l’autocar i cap a Edimburg!

Però sabeu el millor? Mai havia anat de convivències a un Hilton! Val la pena! Com diu el Xavier, no sé si vaig a escola o a un spa de luxe. De moment ha tocat un bon hotel